Kenneth Earl Wilber Jr. (Oklahoma City, 1949) és autor de diversos assajos filosòfics sobre el desenvolupament humà. La seva formació és científica però la seva mirada és reflexiva, mística i holística. La seva forma d’escriure posa en evidencia la simplicitat de la naturalesa i de com som capaços de fer-la complexa.

El concepte principal del llibre és la idea de frontera com a línia imaginària que no existia abans de la mirada humana. No hi ha cap frontera a la natura, tot està unit. La paradoxa és que l’ésser humà necessita fragmentar per comprendre i d’aquesta manera redueix la capacitat de comprensió.

En aquest llibre trobem frases tan reveladores com aquestes:

“Cada frontera que tracem a la nostra experiència té com a resultat una limitació de la nostra consciència: una fragmentació, un conficte, una batalla”.

“La frontera més comú que tracen els individus (o que accepten com a vàlida) és la de la pell, que envolta la totalitat de l’organisme. Aparentment, es tracta d’una demarcació entre allò que un és i allò que no és que gaudeix d’una acceptació universal. Tot el que està dins del límit de la pell es, en algun sentit, “jo”, mentre que tot el que està fora d’aquest límit és el “no-jo”. Per exemple, reconec el “meu” cotxe, la “meva” feina, la “meva” casa, la “meva família”, però res d’això és directament “jo” de la mateixa manera que ho són totes les coses que estan dins la meva pell. El límit de la pell és, doncs, una de les fronteres més bàsicament acceptades entre el que un és i el que no és”.

“Però tots aquests “objectes de fora” no són més que projeccions del propi ésser de la persona, i tot poden ser redescoberts com aspectes del propi ser..Cada descobriment, encara que de vegades sigui dolorós, és finalment jubilós, perquè el descobriment d’un objecte de fora és, en realitat, un aspecte del nostre propi ésser. Converteix als enemics en amics, les guerres en danses, les batalles en jocs”.

“Si li disgusta algun aspecte de la vida es que hi ha algun aspecte de la consciència d’unitat al qual s’està resistint”.

“Mentre no vegi que absolutament tot el que fa és resistència, l’individu continuarà apartant-se en secret, agafant, cercant i, d’aquesta manera, impedint totalment el descobriment.”